Per Jordi Renom Pinsach, Universitat de Barcelona i Ana Vico, Consorsi EL FAR
Ellen MacArthur: “la regata Barcelona World Race serà
diferent. El concepte és increïble”.

La Barcelona World Race és una regata a vela en doble -només dos o dues tripulants- al voltant del món sense escales ni ajuda externa. S’inicia l’11 de novembre de 2007 i té previst acabar el mes de març de 2008 amb sortida i arribada a Barcelona. Recorrerà 25.000 milles nàutiques al voltant del món, navegant pels mars més perillosos del planeta. Es tracta per tant, d’un dels darrers reptes que encara resten oberts a l’ésser humà al segle XXI i que el posaran a prova fins a situacions extremes.

El regatista Guillermo Altadill ha definit la Barcelona World Race com “un nou concepte de regata”. De fet, és la primera vegada que s'organitza una volta al món sense escales, amb una tripulació formada per dues persones a bord dels vaixells Open 60 de la classe IMOCA (International Monohull Offshore Class Association) que és l’organització internacional que regula les regates d’un circuit on aquests vaixells competeixen en solitari o amb poca tripulació.

També és la primera vegada que una regata d'aquest tipus surt i arriba des del Mediterrani i amb el nom de la ciutat que li dóna vida. En aquest sentit, un dels objectius de la Barcelona World Race és atraure l’atenció de qui navega i promocionar aquesta classe de velers a Catalunya.

La Barcelona World Race està organitzada per la Fundació per la Navegació Oceànica conjuntament amb la Cambra de Comerç, la Fira de Barcelona, l’Autoritat Portuària del Port de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona. També es compta amb la col·laboració d’OC Events, la companyia dels regatistes Mark Turner i Ellen MacArthur la qual és l’organitzadora de prestigioses proves com ara la Transat, la regata transatlàntica en solitari.

A camí entre la VOLVO i la Vendée Globe

Les altres principals regates d’aquest tipus són la Vendée Globe i la Volvo Ocean Race. D’una banda, la Vendée Globe és una cursa al voltant del món, en solitari, sense escales i sense assistència, fet que la converteix en una competició esportiva de caràcter excepcional. Es disputa cada quatre anys i compta amb un recorregut de 43.000 km al voltant del planeta. Aquesta regata té com a punt de sortida i d’arribada Sables d’Olonne (França), al departament de la Vendée, després d’haver passat pel que s’anomena la ruta dels Tres Caps –Bona Esperança (Àfrica), Lewin (Austràlia) i Hornos (Sud-Amèrica)-.

Aquesta cursa està reservada als Open 60, monobucs de 60 peus -18 metres-, i és coneguda com l’Everest dels mars ja que exigeix per part de qui hi participa competències tècniques molt variades i tenir molt bona resistència física. El seu reglament estipula que la única escala autoritzada es a Sables d’Olonne. De fet, els i les navegants que participen en aquesta aventura solen dir que “donar la volta al món i arribar, això és guanyar!, la classificació no és el més important”.

La Barcelona World Race, preludi per a la Vendée Globe 2008- 2009

Pel seu lloc al calendari internacional, la Barcelona World Race es converteix en un preludi per a la Vendée Globe que es disputarà a l’hivern de 2008/09. Els i les navegants tenen l’oportunitat de posar-se a prova i provar també els seus vaixells abans d’emprendre la volta al món en solitari.

La regata Barcelona World Race també encaixa còmodament al calendari de la Volvo Ocean Race, donant l’oportunitat a les tripulacions d’afrontar un nou repte professional que els permeti aconseguir les més altes aspiracions.

D’altra banda, la Volvo Ocean Race (VOR) és un dels altres esdeveniments esportius més rellevants en el món de la vela. Aquesta competició es considera el màxim desafiament esportiu per equips, els quals naveguen cobrint 31.000 milles en vuit mesos i visitant deu ports dels cinc continents. En la Volvo Ocean Race es competeix per etapes i s’adjudiquen punts després de cada tram. A algunes d’aquestes etapes, també es pot puntuar participant en emocionants regates costaneres. L’equip que acaba amb més punts és el que guanya la competició.

La Barcelona World Race es presenta com un nou concepte de regata on, per primera vegada, competeixen els i les millors navegants professionals del món en equips de dos. Aquesta proposta obre un nou ventall de possibilitats per l’esport de la navegació oceànica extrema, tant en termes de competició com a nivell de comunicacions. La navegació a dos permetrà portar el vaixell al límit de les seves possibilitats pel que fa a velocitat i farà, per tant, que la competició sigui més emocionant.

La Barcelona World Race uneix en un format únic a navegants de dos mons molt diferents: qui navega en solitari, que compta amb grans competicions com ara la Vendée Globe, i qui navega amb tripulació com la Volvo Ocean Race.

Els i les millors navegants del món han expressat el seu entusiasme davant la Barcelona World Race. Un exemple d’això ha estat els comentaris d’Ellen MacArthur que ha afirmat que "la regata Barcelona World Race serà diferent. El concepte és increïble: dues persones navegant en una competició de volta al món sense escales. Jo he estat allà i he estat sola. M’imagino com serà la dinàmica estant amb una altra persona. Ja és suficientment difícil fer-ho en solitari, quan estàs cansada, esgotada i intentes prendre les decisions correctes. Serà interessant viure una situació d’aquest tipus estant amb una altra”.

Qui participa a la Barcelona World Race

La regata reunirà per primer cop les millors tripulacions internacionals, enfrontant-se entre elles en equips de dos però, ... quina classe de persones s’exposen a una competició que no té comparació amb cap altra? Per què ho fan? Qui són? Sovint aquestes són les primeres preguntes que ens fem quan sentim parlar de regatistes que fan la volta al món sense escales ni assistència. Al llarg d’aquestes pàgines trobarem algunes respostes.

Les persones que participen a la Barcelona World Race són navegants molt ben preparats, tenen experiència en altres voltes al món com a patrons o tripulants i molts dels inscrits van iniciar-se a la vela durant la infantesa. Per tant, són gent que sap molt bé el que els espera en una regata com aquesta.
Sempre són persones amb una elevada preparació i coneixement de si mateixes. Han de saber de meteorologia, electrònica, informàtica, telecomunicacions, mecànica, veleria, treball amb fibres sintètiques, primers auxilis, tàctica de regates, etc.

En general, és gent molt preparada físicament i amb molta capacitat de resistència davant els problemes. Els apassiona la mar i la navegació, a alguns també la fama però, en general, són persones que cerquen reptes..

Avui dia però, la major part dels regatistes oceànics són professionals formats en navegació i que tenen, a més, el suport d’empreses i organitzacions que patrocinen la seva participació en proves d’alt nivell. Sense aquest suport econòmic seria impossible aconseguir els fons necessaris per disposar de l’equip humà i d’un vaixell a punt a la línia de sortida.

Però, tot i ser professionals, molts d’ells no ho fan per diners i parlen sovint del repte de superar-se i superar objectius extrems. Tots saben que quan creuen la línia de sortida ja no hi ha marxa enrere, posant-se al límit del risc i de les emocions fins a l’arribada.

Tot això enganxa i, encara que a la tornada molts diuen que no volen passar mai més per una experiència semblant, sovint hi tornen o enyoren les fortes sensacions viscudes. De fet, com a dada curiosa, cal destacar que hi ha més persones que han escalat l’Everest que no pas han fet la volta al món a vela en solitari i sense escales.

COM NEIX LA BARCELONA WORLD RACE

Que una ciutat com ara Barcelona sigui promotora d'una regata oceànica de volta al món, no ha de sorprendre si tenim en compte la relació que aquesta ha tingut des de sempre amb el mar i els esports nàutics. La voluntat però, d'impulsar i comptar amb esdeveniments esportius de primer ordre i de caire internacional, es va posar de manifest al Pla Estratègic de l'Esport que es va elaborar el 2002 des de l'Institut Barcelona Esports de l'Ajuntament de Barcelona durant les regidories d'Albert Batlle i Pere Alcober.

Després de les experiències que havia tingut la ciutat en quant a l'organització dels Jocs Olímpics de 1992 i l'acolliment de la regata The Race al 2000, la realització d'un esdeveniment com ara el Fòrum Universal de les Cultures celebrat al 2004 suposava un nova oportunitat per a impulsar el món dels esports nàutics tal i com va posar de manifest la celebració del Festival del Mar. Va ser en aquest context que, entre els possibles esdeveniments esportius proposats per una comissió organitzadora, va sorgir la idea de crear una regata oceànica de volta al món que pogués situar la ciutat de Barcelona en l'elit d'aquest esport.

En aquest context, s'iniciaven les primeres passes per a la creació d'una plataforma de treball constituïda per l'Ajuntament de Barcelona, La Fira de Barcelona, l'Autoritat Portuària del Port de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona, tenint al Consorci EL FAR com a gestor tècnic del que, al 2005 seria la creació de la Fundació per la Navegació Oceànica de Barcelona -FNOB-, entitat promotora i organitzadora de la Barcelona World Race.

El director general del Consorci EL FAR i de la FNOB, Àndor Serra, exposa que “va ser en aquestes reunions on vam recollir l'experiència i els projectes individuals dels regatistes Albert Bargués i Toni Guiu, i on finalment va sorgir la idea de la realització d'una regata que pogués tenir la ciutat de Barcelona com a amfitriona. El que en un principi havia de ser una volta al món a dos en monobucs de 50 peus, amb escala justament a les antípodes de la ciutat -Nova Zelanda- va anar derivant en el que és actualment la Barcelona World Race”. Els valors de l'esforç, la superació, la valentia, afegits al concepte d'un repte original de Barcelona que unís la idea de tot el món sencer, fou el catalitzador inicial per a que els promotors d'aquest esdeveniment, juntament amb els seus col·laboradors, tinguessin les primeres reunions de caràcter tècnic sobre com es podia portar a terme una aventura d'aquest calibre.

Paral·lelament, el regatista Guillermo Altadill coincidia a Brasil amb la navegant Ellen MacArthur -rècord mundial de volta al món més ràpida sense escales- i Mark Turner d'OC Events durant el rescat de l'Open 60 Skandia que participava en l'edició de la Vendée Globe 2005. Tots tres van coincidir en que la celebració d'una regata oceànica, tenint com a punt de partida i d'arribada Barcelona, podria resultar un esdeveniment esportiu de primer ordre.

D'aquesta manera, la creació de la Fundació per la Navegació Oceànica, l'empenta d'esportistes implicats i la signatura amb OC Events com a empresa encarregada de dur a terme la direcció tècnica de la regata i la comunicació internacional va fer possible que, finalment, aquest projecte es materialitzés en la Ia. edició de la Barcelona World Race, amb voluntat de ser un esdeveniment esportiu que es celebri cada quatre anys.

La Barcelona World Race, homologada per l'Associació IMOCA (International Monohull Ofshore Class Association) i la ISAF (Internacional Sailing Federation), serà la primera de les regates al voltant del món que competirà amb el nom de la ciutat que l'organitza.

ELS PRIMERS NAVEGANTS OCEÀNICS
El primer a fer una volta al món en solitari sense escales va ser l’anglès Robin Knox-Johnston l’any 1968. Un apassionat de la vela oceànica que abans havia estat força anys a la marina mercant i que després ha fet més voltes al món.

Posteriorment, de regatistes hi ha hagut de tot: aventurers, mariners professionals, regatistes amateurs, comercials, escriptors, metges, enginyers agrícoles, militars, empresaris, mestres, persones a l’atur, etc.

Alguns dels més reconeguts havien estat llibreters com Sir Francis Chichester qui va fer la volta al món a bord del Gipsy Moth. El més sorprenent del seu cas però, és que va aprendre a navegar als 60 anys, encara que havia estat un arriscat pilot d’avions esportius des dels anys 20.

Actualment, a les regates de volta al món en solitari o poca tripulació, predominen generalment els homes menors de 40 anys però, no sempre és així. Per exemple, el navegant basc José Luís Ugarte va participar amb l’Eukadi Europa a una volta al món en solitari als 65 anys. Malgrat l’edat, tenia molta experiència en regates i com a oficial de la marina mercant.

Sovint, també hi participen regatistes joves i dones com ha estat el cas de la regatista Ellen MacArtur. D’altra banda, al nostre país comptem amb Jaume Mumbrú, Àlex Pella, Juan Carlos Sanchís i Hugo Ramón, entre d’altres, tot ells navegants espanyols que formen part de les noves generacions.