Birdlife International. Traducció: Cristina Puig, Consorci EL FAR

El contacte dels navegants amb el mar sovint els porta a desenvolupar una consciència ecologista i de protecció de determinades espècies marines. Ellen MacArthur ha trobat en l’albatros el company de viatge perfecte i des de fa un temps participa amb l’organització Birdlife en la lluita per preservar aquesta au marina.

Durant vuit setmanes, Ellen MacArthur va realitzar un viatge a Georgia del Sud el 2005 juntament amb la biòloga Sally Poncet per poder estudiar els albatros, captar la màgia del lloc i poder veure en el seu hàbitat aquests magnífics ocells.

Els mesos de desembre i gener és ple estiu al Georgia del Sud i una època amb molta feina. Les platges estan plenes de grans colònies d’elefants marins i els albatros estan ocupats en el seu ritual de festeig.

Per l’Ellen, el símbol dels mars del sud és l’albatros, el solitari rodamón que l’acompanya a través dels 40 rugents, capaç de volar més de 1000 milles cada dia i romandre al mar durant 10 anys sense tocar terra.

El problema: Massa morts innecessàries

100.000 albatros moren cada any atrapats als hams de pesca. Aquests ocells estan morint en edats molt joves i en gran quantitat, cosa que els impedeix reproduir-se de forma prou ràpida i els està posant en perill d’extinció.

Per un moment imagina que ets un albatros planejant majestuosament sobre l’oceà. Detectes un vaixell de pesca, estàs envoltat d’altres ocells, i saps per experiència que t’ofereixen menjar fàcil. Et tires en picat a l’aigua per assaborir una peça de calamar. A mesura que t’empasses l’esquer, sents un dolor terrible, l’ham on hi ha l’esquer s’enganxa i esqueixa el teu coll, i et sens arrossegat cap a aigües profundes i gèlides. El teu cadàver passa inadvertit fins que es comença descomposar i puja a la superfície.

Això és el que li passa a un albatros cada cinc minuts. Un més a afegir als 100.000 de la seva espècie que moren d’aquesta manera tots els anys. A terra el seu company i la seva cria estan esperant que torni amb el menjar, però no torna. D’aquesta manera el pollet morirà d’inanició, menjat pels depredadors o d’estrès.
Bilions d’hams llançats als mar en un any

Les flotes pesqueres de palangre, que feinegen en els oceans de tot el món capturen gran nombre de tonyines, emperadors i altres espècies de peix. Les línies de palangre poden arribar a 130 Km de llargada a l’oceà. Cada línia porta milers d’hams amb calamars i peix com esquer, aquests atreuen l’albatros que en mossegar-lo hi queda atrapat, s’arrossega sota l’aigua i s’ofega.

Els peixos que aquests vaixells capturen tenen una alta demanda comercial i un alt valor econòmic. Les tonyines s’han arribat a pagar fins a 100.000 dòlars per unitat en el mercat japonès.

Per què són tan vulnerables els albatros?

L’albatros és una espècie que triga a arribar a la maduresa reproductiva, i per tant, no cria suficientment ràpid per poder afrontar l’alt índex de morts. Una altra espècie amb cicles vitals diferents podria ser capaç de sobreviure.
Els albatros són ocells que tenen una vida molt llarga, poden arribar als 60 anys. La maduresa sexual els arriba als 12 anys. Quan crien, només posen un ou a l’any, tot i que algunes espècies d’albatros crien cada dos anys. Aquesta és una de les causes que els fa tant vulnerables.

Com molts altres ocells marins, els albatros fan front a les amenaces del mar i de la terra, com són els depredadors o la destrucció del seu hàbitat però, l’amenaça més gran a la que s’enfronten la majoria d’espècies és la mort per hams de pesca dels palangres. Moltes d’aquestes morts tràgiques i innecessàries es podrien aturar si els governs fessin complir la normativa i es fes un fort control sobre l’activitat pesquera.

BirdLife International recull la llista oficial d’ocells amenaçats. De fet, 19 de les 21 espècies d’albatros del món estan en perill d’extinció, en gran part a causa de la pesca de palangre. Actualment hi ha dues espècies d’albatros que estan amenaçades de forma crítica, 7 estan amenaçades i 10 són vulnerables.

La pesca pirata

Al voltant d’un terç dels albatros morts ho són degut a la flota de pesca il·legal, no declarada o irregular i és el crim organitzat qui realitza aquesta pesca. Amb els seus vaixells, saquegen els estocs de pesca sense tenir en consideració la regulació pesquera, la sobirania dels vaixells o la protecció de les aus deixant una gran devastació allà per on passen.

L’acció dels governs sobre la pesca pirata podria impedir la mort horrible de milers d’albatros. Els albatros han sobreviscut als ambients marins més durs durant 50 milions d’anys, 100 vegades més que la de la nostra pròpia espècie. Tanmateix aquests magnífics ocells són incapaços d’afrontar les amenaces de l’home com la pesca amb palangre.

El vol de l’albatros

Els albatros són famosos per la seva potència de vol i, en particular, per la seva habilitat per planejar incansablement per sobre i sota les onades sense batre les ales.

Aquests utilitzen una tècnica anomenada “enlairament dinàmic”, utilitzant les diferents velocitats del vent a les diferents alçades. Igualment, poden guanyar alçada quan planegen tallant el gradient de velocitat del vent, mentre que quan viren i volen a favor del vent, perden alçada, el que els dóna velocitat extra.

Quan planeja, l’albatros perd alçada, es gira a favor del vent que l’eleva fins a una alçada que li permet planejar entre onades, per tornar a guanyar alçada i d’aquesta manera repetir el procés. Així és com l’albatros puja i baixa com si volés sobre els oceans, i és també així com les seves ales aguanten de forma rígida, el que significa que els albatros no només es deixen portar pel vent, sinó que també poden volar més ràpid que la velocitat del vent.

Georgia del Sud

Latitud 54º 15’ 0’’S
Longitud 36º 45’ 0’’W

Georgia és una illa situada a l’oceà Antàrtic i un dels llocs més aïllats i oblidats del món. Té dos habitants que hi viuen permanentement i només s’hi pot arribar en vaixell.

Aquesta illa fa uns 160 km de llargada i té grans muntanyes que pugen des del nivell del mar fins a quasi 3000 metres d’alçada. Té grans glaçares, el gel i la neu cobreixen el 75% de l’illa durant l’hivern.

Quan arriba la primavera, elefants marins, pingüins, llops marins de dos pels, balenes i ocells com l’albatros, s’acosten a les seves platges, muntanyes o aigües per reproduir-se i alimentar-se ja que les seves aigües són riques en fitoplàncton, krill i calamars. La quantitat d’ocells i mamífers marins arriba a desenes o centenes de milers i fins i tot milions, tot està en funció de l’espècie. L’acció dels governs sobre la pesca pirata podria impedir la mort horrible de milers d’albatros.

Les seves llargues ales estan dissenyades per permetre’ls aconseguir aquestes velocitats superiors a les del vent però, només si se’ls queden rígides. Això ho aconsegueixen bloquejant les seves espatlles en una posició que permet als músculs descansar, d’altra manera tindrien l’ala en posició horitzontal.

Si intenten batre les seves ales, es troben amb tanta resistència de l’aire que aviat es cansen, el que significa que, amb velocitats del vent per sota de18km/h, es forcen a estar a l’aigua o a romandre a les illes en els seus llocs de cria. En moments de tempestes fortes, els vents poden ser massa forts perquè volin forçant-los a estar a l’aigua, esperant que el temps millori.

L’enlairament d’un albatros és molt barroer. A terra han de córrer utilitzant una àmplia àrea de terreny situada a la part més ventosa de l’illa on té el niu inclinant-se costa a vall per guanyar velocitat, miren costa avall, cara al vent i comencen una precipitada cursa estenent les ales. Això es combina amb un parell de batudes de les ales que els portarà a volar.

La batuda des de l’aigua pot implicar haver de remar a través de la superfície de l’aigua abans que el vent els alci. Es pot veure a un albatros colpejar la superfície de l’aigua al llarg de dos kilòmetres abans d’aixecar el vol.

Per aterrar a aigua utilitzen els seus peus palmejats per aterrar i esquiar. A terra utilitzen les seves cues i peus palmejats com 'frens d’aire'; si encara van massa ràpid quan aterren, poden caure endavant bastant còmicament.

Per més informació:

www.birdlife.org/action/campaigns/save_the_albatross/index.html

BBC4 documentary broadcast 11.6.07
http://www.teamellen.com/en/article.asp?artid=3592

Ellen returns from South Georgia 30.1.06
http://www.teamellen.com/en/article.asp?artid=3056