A
fer tornar a la verticalitat una embarcació inclinada per una
de les bandes.
eina que serveix per a desbastar
la fusta, consistent en una planxa corbada d'acer o de ferro tallant
per una de les seves vores i adaptada transversalment a un mànec
de fusta, de forma i grandària diferents segons els seus usos.
mantenir el vaixell
aproat al vent sense vela o amb veles de capa preparades per molt
mal temps.
cadascuna
de les dues parts dels costats, d'una embarcació més
properes a la popa.
vents que bufen del nord-est a l'hemisferi nord i del sud-est a l'hemisferi
sud sobre les regions que s'estenen des dels cinturons subtropicals
d'altes pressions fins a l'equador.
cap que manté la botavara horitzontal en absència de
la vela.
deixar anar,
afluixant-lo, un cap.
cadascuna de les dues parts corbes dels costats d'una embarcació
més properes a la proa.
es diu que un veler navega amurat a estribord quan rep el
vent d’aquesta banda. De la mateixa manera quan li ve de babord
es diu que va amurat a babord.
peça de ferro o d'acer lligada a un cap o cadena que es deixa
caure fins al fons del mar per a impedir que el vent o els corrents
s'emportin una embarcació.
assegurar una embarcació mitjançant l'àncora.
sector ampli
de l'atmosfera d'alta pressió, de forma el·líptica
o circular, on la pressió atmosfèrica té un valor
creixent de la perifèria al centre.
conjunt de l'arboradura, l'eixàrcia i el velam d'una embarcació,
la tipologia i l'ordenació del qual determina cada tipus de
velers.
proveir
una embarcació de l'aparell que necessita per a navegar.
pal d’un veler.
orssador, se’n diu
del veler que tendeix a posar-se proa al vent.
cinturó reforçat en forma d’armilla que disposa
d’un cap de seguretat que es pot fe ferm a bord per tal evitar
la caiguda al mar.
fer baixar una bandera o una vela hissada.
separar la proa de la direcció del vent.
tipus de nus que permet fer una gassa. |
