|
INTRODUCCIÓ
El fet de parlar de regates oceàniques també vol dir parlar d’innovació i de noves tecnologies. Bona part de l’èxit en mar obert es deu a la feina dels equips en terra ferma. El disseny d’embarcacions més hidrodinàmiques i el desenvolupament de nous materials de construcció, més lleugers però a la vegada més resistents, és el que permetrà als navegants aconseguir la seva fita: ser els primers a arribar!
EVOLUCIÓ DELS VELERS
EN LES REGATES OCEÀNIQUES
Des de la primera embarcació que va acabar la primera regata de volta al món, l’any 1968, els cascs han evolucionat de manera notable.
El guanyador de la primera regata de volta al món en solitari va tardar 313 dies a finalitzar tota la volta. Actualment, gràcies a la investigació, als nous materials i a les noves tecnologies, s’aconsegueix acabar-la en tan sols 90 dies.
L’EVOLUCIÓ DELS MATERIALS
ANYS 20:
LES VELES: Eren de cotó i pesaven molt, ja que agafaven molta humitat. A més, eren poc resistents i es deformaven amb el temps.
EL CASC: Era de fusta, molt resistent però de difícil manteniment i bastant pesant.
ANYS 70:
LES VELES: Apareixen les veles de Dacron, molt més lleugeres que les de cotó i menys deformables.
EL CASC: La fibra de vidre s’imposa i les embarcacions són lleugeres i fàcils de construir.
ACTUALMENT:
LES VELES: Les de competició són de carboni i Kevlar, resistents, indeformables i lleugeres, però molt cares.
EL CASC: Les embarcacions de competició són de fibra de carboni, un material molt rígid i molt lleuger, però també molt costós.
TECNOLOGIA I CONFORT A BORD
Gràcies als avenços tecnològics, avui en dia els navegants disposen d'uns elements que han fet possible navegar en zones més hostils.
 Balsa de salvament: és una petita embarcació inflable (automàticament), a l’interior de la qual hi ha material de supervivència per estar-hi un temps, mentre no arriben els avions de rescat.
Armilla autoinflable: tenen un sistema de inflat automàtic que es dispara quan la persona cau a l'aigua. Normalment porten incorporat l'arnès de seguretat.
Arnès de seguretat i línia de vida: el perill més gran dels navegants és caure a l’aigua, ja que els vaixells naveguen a molta velocitat i la maniobra de rescat d’un “home a l'aigua” sol ser lenta i complicada.
Vestit de supervivència: és un neoprè gruixut que, en cas d’haver d’abandonar el vaixell o en cas de fred extrem, assegura el manteniment de la temperatura corporal.
Vestit d'aigua: actualment tots els navegants disposen de roba tècnica impermeable i transpirable, Sense aquesta roba seria complicat soportar les condicions extremes de navegació d'una regata de volta al món.
ELS OPEN 60 SÓN IMPOSSIBLES
DE BOLCAR
La quilla és un sistema de contrapès que es troba a la part submergida dels velers i que evita que l'embarcació bolqui.
Els velers més moderns han millorat aquest sistema i han creat la quilla pivotant. És el mateix sistema que la quilla original, però en aquest cas la quilla pivota sobre un eix longitudinal, fet que provoca un major adreçament de l’embarcació. Com més pla navega el vaixell, més ràpid va.
CURIOSITAT I INNOVACIÓ
Les regates oceàniques són possibles gràcies a la voluntat dels navegants i dels seus equips d’arribar un pas més enllà: de qüestionar-se el que està establert, de voler assumir nous reptes i trencar barreres, d’esforçar-se i de forçar-se. Però sobretot, són possibles gràcies al desig de compartir amb tots nosaltres les seves experiències al mar.
|
