INTRODUCCIÓ

MITOLOGIA I REALITAT

Al llarg de la història, s'han sentit un gran nombre de llegendes i mites, amb éssers fantàstics i monstres que han alimentat la imaginació de la gent. Totes les mitologies tenen una possible interpretació científica en el món real.

Kraken
Es una criatura de la mitología escandinava que, según las leyendas, emergía de las profundidades, atacaba a los barcos y devoraba a los marineros. Según algunas versiones, había marineros que desembarcaban en su lomo pensando que se trataba de una isla y allí encontraban una muerte terrible. Hoy en día sabemos que los krakenspodrían ser los calamares gigantes que habitan en las profundidades de los océanos y que pueden llegar a medir 25 metros de longitud.

Escil·la i Caribdis
En la mitologia grega, Caribdis era un monstre marí que, sota la forma de remolí, engolia grans quantitats d’aigua i després la vomitava. Vivia al costat d’Escil·la, un altre monstre amb forma de dona i sis caps de gos que devorava tots els mariners que s’hi acostaven.
Escil·la i Caribdis són avui dia les dues franges costaneres que limiten l’estret de Messina (el que separa Sicília d’Itàlia), considerat molt perillós per les turbulències marines que s’hi solen registrar.

Moby Dick
Aquesta novel·la, obra de Herman Melville i publicada el 1851, està inspirada en un cas d’atac d’un catxalot i relata la persecució d’una gran balena blanca. Els catxalots i les balenes són animals marins de grans dimensions que sovint poden impressionar els navegants, però les experiències d’atacs de balenes són molt rares.

Sirenes
Són éssers fabulosos, originaris de la mitologia grega. Inicialment es presentaven com uns éssers híbrids a mig camí entre una dona i un ocell, i més endavant (des de l’edat mitjana fins a l’actualitat) van adoptar forma de dona amb cua de peix. Amb el seu cant encisador atreien els mariners, que, embruixats, es llançaven a l’aigua i eren devorats per les sirenes. Aquesta actitud curiosa és la mateixa que mostren molts aventurers que es llancen a viure experiències extremes i viatgen a indrets insòlits, arrossegats per una fascinació i un encant a vegades difícils d’entendre per a la resta de la gent.

LA NATURALESA EN LA REGATA

Els vaixells de la Barcelona World Race trobaran una fauna i una flora diverses durant el recorregut. Tots són habitants dels oceans i alguns, fins i tot, podran interaccionar directament amb les embarcacions.

Dofins: sovint juguen amb les onades que es creen a la proa dels vaixells. Salten a la proa, miren el vaixell, juguen una estona i després se’n van seguint el seu camí.

Algues: algunes algues s’enganxen als timons o a la quilla. El fet de portar una alga enganxada farà disminuir la velocitat del vaixell i, per tant, s’haurà de treure tan bon punt es pugui. Per treure-la els navegants s’han de tirar a l’aigua i, per tant, hauran d’esperar que les condicions meteorològiques ho permetin.

Albatros: són aus oceàniques i actualment són una espècie protegida. Estan totalment adaptades a recórrer milers de quilòmetres, ja que tenen unes ales que els permeten planejar aprofitant al màxim les condicions del vent. Normalment es troben al Gran Sud i poden arribar a acompanyar als vaixells dies i dies, planejant sempre al seu costat.

Peixos voladors: normalment es troben a les aigües càlides, salten al pas del vaixell, fins i tot arriben a saltar a coberta o sobre els navegants. Ho fan a gran velocitat i, per tant, poden arribar a fer mal si els salten a la cara.

QUÈ ÉS?

Per la forma de la part emergida i pel seu comportament, els navegants poden identificar diferents espècies d’animals marins.

Dofí comú
Com reconèixer-lo?
Mesura fins a 2,20 m. Viu lluny de la costa i forma grans grups (de centenars d’individus). Fa salts horitzontals de molts metres. És molt actiu. Acostuma a nedar a la proa dels vaixells.

Catxalot
Com reconèixer-lo?
Mesura fins a 18 m. Neda en grups reduïts de femelles amb cries. El buf és en angle de 45º cap endavant.
Treu l’aleta caudal completament fora de l’aigua abans de fer immersions profundes.

Cap d’olla tropical
Com reconèixer-lo?
Mesura fins a 6,5 m. Normalment
neda en grups de 10-30 individus.
Neda lentament i mostra poca curiositat pels vaixells.

Rorqual comú
Com reconèixer-lo?
Mesura fins a 23 m. Normalment neda en grups petits, però de vegades també es poden veure grans mascles solitaris. Pot superar els 30 km/h.
El buf és alt i vertical. No treu mai l’aleta caudal abans de submergir-se.

Cap d’olla gris
Com reconèixer-lo?
Mesura fins a 4 m. Normalment neda en grups de 10-30 individus. Neda lentament i mostra poca curiositat pels vaixells.

LA COMUNICACIÓ SOTA ELS OCEANS

Els animals marins tenen un sistema de comunicació que es basa en els sons, ja que en el medi aquàtic els sons es transmeten d’una manera més eficient que a l'aire.

Qualsevol soroll que interfereixi en els seus sons serà perjudicial per a la comunicació dels animals i, per tant, posarà en perill la seva conservació. Malauradament, avui en dia el mar està molt contaminat acústicament, sobretot a causa dels motors de les embarcacions. Per això la navegació a vela és més respectuosa amb la comunicació de les espècies marines.

Com d’altres cetacis, els dofins utilitzen els sons per comunicar-se, orientar-se i aconseguir les seves preses mitjançant un sistema d’eco-localització. Aquest sistema es veu interferit pels sons de les embarcacions a motor tal com es pot veure a la gràfica.

RESPECTE PEL MEDI

El mar ocupa gairebé tres quartes parts del nostre planeta. Ens proporciona aliment, modula el nostre clima i és el veritable pulmó de la Terra. Però el mar també és un hàbitat fràgil que cal preservar, ja que les nostres accions incideixen directament sobre la seva salut. Respectem-lo i ens obrirà les portes a tot un món apassionant per descobrir i explorar. Un món que, gràcies a totes les persones que l’estimen, com els navegants oceànics, coneixem una mica més bé.