Per Jordi Renom Pinsach, Universitat de Barcelona
Cristina Puig, Consorci EL FAR

Les regates de volta al món a vela sense escales no tenen massa marge a l’hora de triar la ruta. Gairebé totes segueixen l’antiga ruta dels clippers dels segle XIX anomenada dels Tres Caps en referència als caps de Bona Esperança, Lewin i Hornos.

El 1968 aquesta ruta va ser escollida per la primera regata volta al món sense escales en solitari: la Golden Globe, i des de llavors l’itinerari ha canviat poc, només per qüestions polítiques i de seguretat.

Un tret distintiu de la Barcelona World Race és que surt i torna a una ciutat mediterrània mentre que la major part de regates ho fan des d’algun port atlàntic francès o anglès. Aquesta diferència pot semblar insignificant en comparació amb la resta del recorregut, però és molt important pels regatistes ja que s’estalvien una de les zones que més temen, el Golf de Biscaia, conegut pels seus violents temporals.

Durant el recorregut de la Barcelona World Race les embarcacions hauran de passar per 8 portes o gates, una mena de metes volants, que serveixen per fer un millor seguiment i control de la regata dividida en 9 etapes.

Les portes estan delimitades entre dos punts que tenen unes coordenades geogràfiques establertes per l’organització de la regata. Mitjançant els seus aparells de navegació -GPS, plotter-les tripulacions saben on són els dos punts que delimiten cada porta i governen el veler de manera que passi pel mig. Després, continuen la seva ruta per on volen o poden, fins a la nova porta. En el moment de creuar una porta, els velers no s’aturen però, poden trobar embarcacions de seguiment de la regata dels mitjans de comunicació que els vénen a veure i saludar, però sense cap més contacte ni ajut.

El camí més curt

Al mar, el camí més curt no sempre és el que té menys distància sinó aquell en què les condicions ens permeten navegar millor. Per això és important tenir en compte vents, corrents marins superficials -que normalment coincideixen en direcció ja que els segons són provocats pels primers- i l’onatge, per planificar la travessa de menys durada i més còmode.

En una regata d’aquestes característiques el més important és poder acabar. És molt freqüent que alguns velers integrants de la regata es retirin per avaries que no podran reparar a bord, per col·lisions, vies d’aigua, pèrdua del pal, etc. Fins i tot alguns hauran de ser rescatats per accident, per enfonsament del vaixell o per haver bolcat.

Per tant, aconseguir arribar al final d’una regata de volta al món és un gran mèrit que potser no tots aconseguiran.