La Vendée Globe arriba al seu vintè aniversari deixant ben palesa l’espectacular puixança de la classe IMOCA. En plena dialèctica per la definició del nou reglament dels 60 peus, aquesta sisena edició de la regata assoleix un rècord històric de participació i presenta més embarcacions noves -especialment creades per a aquesta regata- que mai. Trenta solitaris han aconseguit formalitzar la seva inscripció en la volta al món en solitari i sense escales; un èxit sorprenent, sobretot si tenim en compte que són 19 els velers d’última generació, especialment dissenyats i construïts per a aquesta regata i les “cures de rejoveniment” arriben a nivells d’autèntica especialització. En articles successius, anirem analitzant les embarcacions i les seves innovacions, algunes de les quals ja vam veure durant la Barcelona World Race.

Diverses generacions de solitaris

Pel que fa al factor humà, es pot dir que hi participen gairebé tots els grans protagonistes dels IMOCA de l’última dècada, destacant dos grans “retorns” a la classe: el de Loïck Peyron i el del professeur Michel Desjoyeux. Loïck, de 49 anys, és un històric de la vela oceànica que tingué l’honor de passejar-se amb un cotxe descobert pels Camps Elisis amb Titouan Lamazou, després de la seva primera participació el 1989/90, en què quedà en segona posició. Michel, guanyador el 2000/01, és el navegant oceànic més premiat de la història i, a França, se’l considera l’hereu més fidel de la personalitat d’Eric Tabarly, el pare de la vela oceànica francesa. 

Juntament amb aquests, no falten els que han estat protagonistes de la classe i de la Vendée Globe durant els últims anys: Vincent Riou, Jean-Pierre Dick, Dominique Wavre, Roland Jourdain, Mike Golding, Marc Thiercelin, Alex Thomson, Sébastien Josse, Jean Le Cam, Bernard Stamm i Unai Basurko. Però també navegants acabats d’arribar a la classe, joves i no tan joves, que vénen del Mini i del Figaro, amb projectes molt potents, com Jérémie Beyou, Yann Eliès, Kito de Pavant i Armel Le Cleach. I també la nova generació de solitaris britànics com Dee Caffari, Johny Malbon i Brian Thompson, que arriben molt llançats, amenaçant en un futur la supremacia francesa a la classe. Si bé, la presència de francesos és numèricament incontestable, és evident l’ascenció britànica: disset francesos, set britànics, dos suïssos i un representant d’Espanya, Canadà, EUA i Àustria, respectivament.

Cal destacar la presència de la majoria de velers que participaren a la Barcelona World Race: el Paprec-Virbac 2, amb el gran guanyador Jean-Pierre Dick; l’Hugo Boss, amb Alex Thompson, el Temenos II, amb Dominique Wavre, el PRB, amb Vincent Riou, el Veolia Environnement, amb Roland Jourdain i el Delta Dore, amb Jérémie Beyou. L’Estrella Damm també hi serà, convertit, després d’una profunda revisió, en el BT de Sébastien Josse. Alex Thomson ha vist compromesa la seva participació a última hora, a causa d’una col·lisió amb un pesquer que l’obligà a fer una reparació contrarellotge  d’un esvoranc al casc i a canviar el pal de l’Hugo Boss.

Internacionalització del disseny i de la construcció

També el disseny i la construcció segueixen la tendència d’expansió internacional ja iniciada en l’edició anterior. Bruce Farr signa vuit dissenys, sens dubte a causa de l’èxit del Virbac-Paprec, el primer veler de Jean-Pierre Dick i la confiança dipositada per aquest en el dissenyador neozelandès en la seva segona embarcació, el Paprec-Virbac 2, que guanyà la Barcelona World Race. L’aposta de patrons como Vincent Riou, Jéremie Beyou, Michel Desjoyeux i Loïck Peyron ha provocat un augment considerable de la demanda que ha experimentat el gabinet del neozelandès. Finot-Conq, que signaren els plànols de les embarcacions que han guanyat les 4 últimes Vendée Globe i que han estat els grans innovadors de la història dels IMOCA, han tingut una dura competència i signen quatre dibuixos, tants com els britànics Owen-Clarke. És una novetat interessant l’entrada de Juan Kouyoumdjian  en el món dels IMOCA amb el disseny del Bahrain Team Pindar i de Van Pétéghem Lauriot-Prévost en col·laboració amb Guillaume Verdier, especialistes en multicascos, que signen el Safran i el Groupe Bel. Quant a drassanes, França segueix al capdavant amb nou unitats, però Nova Zelanda n’ha botat sis i el Regne Unit, tres.

Innovacions en seguretat

Els 30 participants han obligat a l’organització a crear noves mesures de seguretat, tant en la prevenció d’incidents com en la millora del control i la comunicació d’eventuals accions de salvament. En primer lloc, s’han traslladat una miqueta més al nord les portes de seguretat davant l’evident augment del desgel arran de l’escalfament del casquet polar, com ja es va poder comprovar a la recent Barcelona World Race, i s’han acostat encara més les derrotes de les embarcacions a les costes australianes i neozelandeses. En segon lloc, s’ha creat un web dedicat a la seguretat amb la finalitat de permetre als organismes internacionals de salvament, una acció coordinada en cas d’haver de fer un rescat i guanyar així un temps preciós. Alain Gautier, el guanyador de l’edició de 1992, continua una edició  més com a assessor en temes de seguretat i la seva tasca es veurà complementada amb la de l’expert australià David Adams. Igual que a cada edició, el doctor Jean-Yves Chauve dirigirà els serveis mèdics a distància.

Unai, rere el deixant de José Luis

Després del seu extraordinari lloc a la Velux 5 Oceans, Unai Basurko sotmeté el Pakea Bizkaia a una profunda remodelació a Getxo. El procés fou dirigit pel dissenyador del veler, Andy Dowell, i el del pal, Pete Kula, i inclogué la modificació del disseny dels timons, una nova eixàrcia i la renovació de totes les veles. Aquesta renovació ha estat realitzada conjuntament amb Quantum España i, en el procés, la veleria de Toni Tió ha treballat a fons per interpretar les necessitats especials d’Unai. També s’han instal·lat nous pilots automàtics i millores en l’electrònica. Unai provà totes aquestes millores en les 1500 milles que recorregué en l’Artemis Transat, abans de retirar-se de forma preventiva. Més tard, a Vigo, el Pakea Bizkaia rebé una nova dessalinitzadora, plaques solars i els nous xucladors dels tancs de llast, que li permetran omplir-los i buidar-los de manera molt més ràpida que a la Velux.

Unai esdevingué el primer espanyol, després de José Luis Ugarte, en acabar la volta al món en solitari amb escales, i el primer a pujar al podi d’una regata oceànica. Unai afronta la Vendée Globe com una conseqüència natural del seu èxit i segueix així la derrota del seu gran amic i mestre. Tres mesos després que el gran navegant basc ens deixés mig orfes, el seu esperit navegarà amb el Pakea Bizkaia i, amb ell, el de milers de navegants i aficionats que devem al José Luis una nova forma de mirar el mar.