“L'Antàrtida per estribord” és una frase de connotacions mítiques que expressa perfectament el més inhòspit de les zones que travessen els vaixells d'una regata al voltant del món com la Barcelona World Race quan aquests s'endinsen en l’anomenat Gran Sud, la zona marítima més dura de la Terra. És la més dura no només meteorològicament, a causa del flagell dels 40 Rugidors i els 50 Bramadors, sinó també des del punt de vista psicològic, ja que en la circumnavegació de l'hemisferi austral els regatistes naveguen per les zones del planeta més allunyades de terra.

Aquesta circumstància fa que l'organització d'una volta al món posi especial èmfasi a organitzar la logística de seguiment dels vaixells i la de les possibles operacions d'emergència que es puguin produir en aquestes zones durant la regata. La història de les voltes al món demostra la importància que els centres de salvament d'Austràlia, Nova Zelanda i Xile han tingut en múltiples operacions de rescat de regatistes oceànics que, per diverses causes, havien naufragat o els vaixells dels quals havien perdut la capacitat de navegar pels seus propis mitjans.

Per aquest motiu, i en un primer pas per organitzar adequadament la seguretat de la regata, Denis Horeau, director esportiu de la Barcelona World Race, i Pere Sarquella, el director d'operacions, han viatjat a Austràlia i Nova Zelanda per visitar-ne les seus dels centres de salvament marítim. A Canberra van visitar la caserna general de l'Australian Maritime Safety Authority (AMSA), i a Wellington, el Rescue Coordination Centre (RCCNZ), entitat que depèn de la Maritime New Zealand.

Es tracta d'un viatge insòlit que marca una fita en les relacions de l'organització d'una regata de volta al món amb els centres de salvament de les zones marítimes que travessen els participants. Segons Denis Horeau, aquesta és en primer lloc una acció de reconeixement molt important: “És la primera vegada que els organitzadors d'una regata de volta al món viatgem per visitar aquests centres de salvament. En primer lloc hem volgut donar-los les gràcies; mostrar-los la nostra gratitud per la quantitat de vides que han salvat des que van començar les seves operacions i per tant com ens han ajudat des del començament de les voltes al món”.

Després d'aquest contacte personalitzat, el segon gran motiu del viatge era coordinar les accions de seguiment de la flota per les immenses zones de l'oceà que estan sota la vigilància d’un i altre centre. És important determinar el sistema de treball i de comunicació durant la regata i definir les funcions de l'organització i de cada centre. Aquesta tasca requereix en primer lloc el màxim intercanvi d'informació. “Hem acordat que els proporcionarem la màxima informació de cada equip - afirma Pere Sarquella -; no només les dades tècnics de cada vaixell, sinó també els detalls de tots els sistemes de comunicació a bord i els seus codis d'identificació, i les dades personals i metges de cada navegant”.

A l'AMSA australià, Denis Horeau i Pere Sarquella van ser rebuts per Christine MacMillan, la directora del centre, qui es va mostrar molt satisfeta amb la visita. L'AMSA posseeix una de les instal·lacions més modernes del món per al seguiment dels vaixells des que aquests entren a la zona marítima de la seva responsabilitat, una enorme extensió d'oceà que va des d'unes 250 milles a l'est de les Keguelen fins al meridià 160º E, que divideix aproximadament per la meitat el mar de Tasmània i a partir del qual comença la zona d'actuació neozelandesa. És una àrea per la qual els vaixells de la Barcelona World Race recorreran al voltant de 3.500 milles (gairebé 6.500 km) i suportaran les condicions més dures de mar, vent, fred i cansament.

L'èxit de la cooperació entre la regata i els centres de salvament té un vessant tecnològic fonamental. En aquest sentit els tècnics australians incorporaran al seu programa informàtic les dades del tracking dels vaixells que la Barcelona World Race obtindrà en cada moment via satèl·lit. “Els tècnics australians han sol·licitat rebre la informació del tracking i l'aplicaran al seu sistema de seguiment - explica Pere Sarquella -. D'aquesta manera, quant sorgeixi una incidència de qualsevol mena que obligui els navegants a disparar les balises d'emergència, el coneixement mutu serà immediat. D'altra banda, nosaltres els mantindrem informats de qualsevol mena de comunicació que rebem dels vaixells que pogués afectar a la seguretat marítima”.

A Nova Zelanda, els directors de la Barcelona World Race van ser rebuts per Rodney Bracefield i John Seward, Training Manager i Operations Mànager respectivament del RCCNZ a Wellington. El centre neozelandés és de recent reestructuració, tot i que hereta una tradició de més d'un segle d'organitzar la vigilància i els rescats al mar. L'àrea de responsabilitat neozelandesa va des de l'esmentat meridià 160º E fins gairebé el 130º W, una altra enorme extensió de mar sobre la qual els vaixells de la Barcelona World Race navegaran més de 2.500 milles (4.630 km) abans d'arribar a la zona de responsabilitat xilena.

Igual que els seus col·legues australians, els experts neozelandesos van mostrar la satisfacció per la trobada i van oferir la màxima col·laboració. “Ha estat molt important conèixer-nos - declara Horeau -, sobretot per planificar correctament les accions futures des d'ara fins al dia de la regata. Hem de tenir en compte que el recorregut de la Barcelona World Race passa per l'estret de Cook, per la qual cosa la col·laboració amb els neozelandesos serà molt estreta”.

El sistema tecnològic neozelandès és el mateix que l'australià i s'hi ha arribat al mateix tipus d'acord de col·laboració amb els tècnics. En ambdós països s'ha acordat que, en el cas que hi hagués alguna incidència, l'organització de la Barcelona World Race s'encarregaria de la informació als mitjans de comunicació, per permetre als centres de rescat una plena dedicació a les tasques d'assistència en el mar.

La visita a Wellington ha tingut també una especial importància per als dos directors de la regata. El pas de la flota per l'estret de Cook propicia, com en l'anterior edició, l'obtenció d'imatges dels vaixells. Pel que fa a aquest tema, Denis Horeau i Pere Sarquella també van visitar el Royal Port Nicholson Yacht Club per estudiar la possibilitat d'instal·lar-hi alguna oficina de seguiment del pas per l'estret de Cook i establir les bases de la logística per als vaixells i els helicòpters per a l'obtenció d'imatges.

La possible aturada dels vaixells a Wellington per motius tècnics també va ser tractada pels directors de la regata. Horeau i Sarquella van visitar la Chaffers Marina, on van atracar els vaixells que es van aturar a Wellington durant la passada edició (l'Hugo Boss, el Temenos II i el Mutua Madrileña) per comprovar-ne les instal·lacions, i van tractar amb Tim Brooks, l'Events Project Manager de l'ajuntament, els detalls de la possible presència dels vaixells de la regata. En aquest mateix sentit, els responsables de la Barcelona World Race van visitar també les drassanes Hakes Marine, en les instal·lacions de la qual es van construir l'Aviva i l'Ecover, entre altres vaixells de la més alta tecnologia, per planificar tant com fos possible l'assistència tècnica als possibles equips que l'haguessin de necessitar. “Es tracta que tot quedi ben planificat - explica Sarquella - i establir les bases d'una sòlida col·laboració per a la propera edició i per al futur de la regata”.

Aquest procés es completarà amb la visita de Denis Horeau a les seus dels centres de salvament de Xile i l'Argentina a finals d'aquest mes de febrer. L'objectiu serà el mateix que a Austràlia i Nova Zelanda. Per al director de regata de la Barcelona World Race el coneixement i el mutu reconeixement amb aquests centres marítims és fonamental per garantir un futur segur per a la volta al món i per desenvolupar la vela oceànica amb les màximes garanties de col·laboració internacional: “Cal conèixer-nos, agrair-los el treball realitzat en la història de la regata oceànica i establir bases per col·laborar amb la màxima eficiència en el futur”.